Amb la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica, el DNI electrònic es converteix en una realitat. Amb ell es persegueix aconseguir diversos avantatges:

El fet que la clau privada només sigui coneguda pel seu propietari ens permet aconseguir dues coses importants:

• Crear un document que certifiqui la identitat del ciutadà no només al món físic, sinó també davant transaccions telemàtiques, permetent signar tot tipus de documents electrònics. Usant un dispositiu segur/segur de creació de signatura, la signatura electrònica que s'efectuï mitjançant el DNI electrònic tindrà efectes equivalents als d'una signatura manuscrita.
• Expedir el DNI electrònic en un sol acte administratiu, reduint així el temps emprat per a la seva obtenció.
• Interoperabilitat amb els projectes europeus d'identificació digital.
• Fomentar la confiança en les transaccions electròniques.
• Acceptació per part de totes les Administracions Públiques i Entitats de Dret Públic vinculades o dependents de les mateixes de l'ús del DNI electrònic. (I.j. per fer la declaració de la renda, demanar un certificat d'empadronament, donar de alta en el registre de naixements o reclamar el dret a la pensió).

El Document Nacional d'Identitat electrònic té un aspecte similar al d'una targeta de crèdit, i el que li donarà la capacitat d'identificar al ciutadà, així com oferir-li la possibilitat de signar documents electrònics, serà el que s'ha denominat Certificat d'Identitat Pública. Aquest certificat anirà incorporat en el DNI, i a més d'identificar al ciutadà (autenticació), garantirà que la informació no ha estat alterada (integritat) i que el ciutadà ha realitzat la transacció (no repudi).